Antoni Monguilod, de 74 anys i afectat de Parkinson, reclama una mort digna davant la degeneració progressiva que li ha causat la malaltia

"Soc un malalt terminal i des que em van diagnosticar la malaltia he tingut clar que arribaria el dia, no gaire llunyà, que m'hauria d'enfrontar amb la mort."

Així comença la carta que Antoni Monguilod, un veí de Malgrat de Mar, va publicar en alguns mitjans de comunicació. L'Antoni té 74 anys i pateix un Parkinson que li provoca una atròfia multisistema. Li van diagnosticar la malaltia fa 12 anys i el deteriorament físic ha estat progressiu.

Des de fa pocs mesos, ja no es pot valer per ell mateix. L'ajuden els seus quatre fills, el seu cuidador, però, sobretot, la seva dona, Magdalena Fornés.

"Per què han de viure? –es pregunta la Magdalena-. Si hi ha cura, endavant, s'ha de fer tot. Però si no hi ha cura, t'han d'ajudar."

És per la Magdalena que l'Antoni diu que, si no pot viure dignament, prefereix morir:

"L'estimo, l'estimo molt i, com que veig que això no té solució, no vull que pateixi, no vull que perdi la salut cuidant-me."

"El voldries ajudar més, però no pots –diu la Magdalena-. Jo li foto molta canya. L'animo a anar endavant, a no quedar parat."

Font i Foto: 324.cat