El Govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, una pionera legislació que amplia els terminis de prescripció dels delictes més greus i que pretén servir de revulsiu perquè la societat sencera rebutgi qualsevol tipus de violència contra els més petits.
A Espanya s’interposen més de 100 denúncies al dia en les quals la víctima és un menor d’edat. I aquestes dades suposen només la punta de l’iceberg, perquè molts nens no s’atreveixen a exterioritzar que són objecte d’assetjament o abusos sexuals a l’escola, a casa o a altres llocs. Per fer front a aquesta situació, el Govern ha donat llum verda a una norma integral que pretén convertir la infància en un col·lectiu d’especial protecció, amb la vista posada en què suposi un abans i un després, igual com va succeir amb la llei contra la violència de gènere.
Una vegada aprovada pel Consell de Ministres, el projecte legal inicia ara la seva tramitació parlamentària. I ja que moltes lleis s’encallen a les Corts, les entitats que treballen amb els menors han demanat un tràmit d’urgència, per escurçar els temps i que vegi la llum al més aviat possible. Les oenagés d’infància apel·len al consens que sempre ha despertat aquesta llei, que el PP en els seus temps de Govern ja va projectar, per demanar als partits que deixin la normativa al marge de la disputa política i no paralitzin la seva aprovació.
Terminis de prescripció
La llei n’amplia els terminis de prescripció en els delictes més greus, que començaran a comptar a partir que la víctima compleixi 30 anys, 12 més que en l’actualitat (quan comença a partir dels 18 anys). I és que molts afectats no s’atreveixen a interposar una denúncia fins que arriben a la maduresa, cosa que provoca situacions d’impunitat. Per exemple, en el ‘cas Maristes’, dels 13 professors denunciats, només un va anar a judici, i per quatre de les 17 denúncies.
La norma crea, a més, nous delictes per castigar els que utilitzin les noves tecnologies per incitar al suïcidi, l’autolesió o els trastorns alimentaris dels menors, així com actes de naturalesa sexual. A més, preveu que les autoritats judicials retirin aquests continguts d’internet per evitar la persistència delictiva.
Així mateix, l’avantprojecte endureix les condicions per a l’accés al tercer grau, la llibertat condicional o els permisos penitenciaris per a persones condemnades per abusos sexuals a nens.
El deure de denunciar
El projecte legal estableix el deure de comunicar els indicis que es tinguin sobre qualsevol situació de violència davant de l’autoritat competent, una exigència que es configura de manera més severa per als col·lectius que tenen encomanada l’assistència, l’ensenyament o la protecció dels menors. A més, es regula de manera específica el deure de comunicació de continguts a internet que constitueixin una forma de violència o abús sobre els nens, siguin o no delicte.
Així mateix, s’obliga les forces de seguretat i operadors judicials a la pràctica de la prova preconstituïda, que consisteixen en què la víctima realitzi una única narració dels fets davant del jutjat d’instrucció, sense que sigui necessari que repeteixi una vegada i una altra les vexacions que ha patit, cosa que provoca una doble victimització.
Font i Foto: El Periodico
