El Govern central busca un pacte fora dels tribunals per a les clàusules terra
El Ministeri de Justícia intenta evitar que el conflicte acabi col·lapsant els jutjats
Els ministeris d’Economia i Justícia continuen treballant en el sistema de resolució de conflictes extrajudicials en el contenciós de les clàusules terra hipotecàries per poder tancar un acord amb el PSOE i aprovar la norma divendres. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va recalcar ahir a Madrid que s’intentarà “desjudicialitzar el conflicte” per evitar el col·lapse als tribunals. Des del PSOE, el portaveu socialista d’ Economia al Congrés, Pedro Saura, va indicar ahir que encara que el text de l’ Executiu estigui “sobre la taula” i això sigui “un pas positiu”, encara han de conèixer la lletra petita de la norma.
El Banc d’Espanya calcula que l’impacte en la banca de la crisi de les clàusules terra hipotecàries és d’uns 4.000 milions d’euros. Els bancs no tenen previst tornar de forma automàtica l’import cobrat en els últims anys per la instauració de les clàusules terra en determinades hipoteques, per la qual cosa avui dia les úniques vies són un acord extrajudicial o una demanda.
Les clàusules terra limiten les baixades de les quotes hipotecàries i impedeixen que el client es beneficiï d’un quota menor com a conseqüència de l’actual escena- ri de tipus reduïts. A mitjans del mes de desembre passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) va dictaminar que en el cas que una clàusula terra d’una hipoteca sigui declarada nul·la, el banc hauria d’abonar totes les quantitats cobrades des de la instauració de la clàusula. Aquella sentència en contradeia una d’anterior del Tribunal Suprem espanyol que limitava el retorn de les quantitats cobrades indegudament fins a l’any 2013. Però en els dos casos en primer lloc les clàusules han de ser declarades nul·les, una cosa que no sempre es dona en tots els procediments judicials.
Davant la negativa dels bancs a tornar de forma automàtica el cobrat per les clàusules terra perquè les entitats defensen la seva legalitat, els clients només tenen l’opció de reclamar al seu banc o presentar una demanda. Aquesta segona via és la que podria col·lapsar els jutjats. I per això ahir Catalá va indicar que “treballarem per trobar una alternativa extrajudicial perquè em consta que els ciutadans el que volen és una solució ràpida a la seva reclamació i em consta també que les entitats financeres volen resoldre aquest assumpte de manera ràpida, àgil i sense necessitat de dilatar els temps en un procés judicial”, informa Europa Press.
Tres dies després de la sentència de la UE, el 23 de desembre el Govern va anunciar la creació d’un codi de bones pràctiques per facilitar el retorn de les quantitats cobrades indegudament. Una setmana després se li va canviar la denominació a sistema de resolució extrajudicial, però encara no ha aconseguit el vistiplau del PSOE. El portaveu socialista Pedro Saura va reclamar ahir que el procediment mantingui l’equilibri entre la banca i els clients perquè es tornin les quantitats “com més aviat millor”, sense quitaments ni recàrrecs fiscals, com poden ser tipus d’interès de demora. “Fins que no vegem la lletra petita no ens pronunciarem, però és fonamental que al frontispici del reial decret es digui que totes les entitats financeres s’han d’adherir al procediment extrajudicial”, va reiterar.
En un dels últims esborranys que es van remetre a la banca, el Govern preveia que una vegada publicada la llei totes les entitats estarien adherides al sistema i que només les que ho demanessin expressament en podrien sortir.
El diputat socialista Pedro Saura es va reunir ahir al Congrés, per segona vegada, amb les associacions de Consumidors i Usuaris després de la trobada mantinguda el 22 de desembre per analitzar la sentència del TJUE.
Fonts financeres asseguren que l’estat d’opinió creat a Espanya després de la doctrina marcada pel Tribunal de la Unió Europea provocarà que la majoria de tribunals de primera instància resolguin a favor del client. Algunes entitats com el Popular han decidit continuar recorrent contra les sentències que els són desfavorables malgrat la decisió del TJUE.
Als esborranys que circulen s’apunta que els bancs hauran de crear un departament per a la resolució del conflicte que hauria d’estar supervisat per una comissió en la qual fossin presents els ministeris de Justícia, Economia i el Banc d’Espanya, entre d’altres. Cada cas hauria de ser resolt abans de tres mesos. Una vegada finalitzat aquell període, els clients mantindrien intacta la seva opció d’ acudir als tribunals a reclamar el que considerin cobrat de forma indeguda, segons fonts coneixedores de les negociacions.
