L'home va clavar 54 punyalades a la víctima mentre estava estirada al sofà

La sentència descarta l'atenuant de gelosia que demanava l'agressor

El Tribunal Suprem destaca en una sentència, en què confirma 27 anys de presó per a un home que va matar la seva parella de 54 punyalades, l'existència d'una “traïdoria domèstica, basada en la relació de confiança provinent de la convivència, generadora per a la víctima de la seva total despreocupació respecte d'un eventual atac que pogués tenir el seu origen en accions de l'acusat”.

En aquest cas, en què l'Audiència de Barcelona va condemnar per un delicte assassinat, amb l'agreujant de parentiu i reincidència, i un altre de violència física i psíquica habitual, el Suprem explica que la classe especial de la traïdoria domèstica, que aplica des del 2012, “deriva de la relaxació dels recursos defensius com a conseqüència de la imprevisibilitat d'un atac protagonitzat per la persona amb què la víctima conviu dia a dia”.

El 28 de març del 2014, l'acusat va aprofitar que la seva companya sentimental estava estirada al llit, desprevinguda i sense possibilitat de defensar-se, amb el propòsit de fer-la patir innecessàriament per matar-la, li va clavar repetides vegades un ganivet de cuina i una navalla que sempre portava a sobre i li va causar almenys 54 ferides, quinze a la cara i set al coll. El Suprem considera que va actuar "amb el propòsit d'incrementar inhumanament el patiment de la víctimes".

Després d'assegurar-se de la mort de la dona, que tenia sis fills –tres d'ells amb ell-, l'acusat va fugir a Granada i després a Mengíbar (Jaén) on va ser detingut. Durant els gairebé 30 anys que l'acusat va mantenir la relació sentimental amb la seva parella, era freqüent que li donés pallisses.

LA GELOSIA NO PODEN SER ATENUANT

La sentència, de la qual ha sigut ponent Julián Sánchez Melgar, rebutja aplicar com a atenuant la gelosia, perquè no poden justificar l'atenuant sol·licitat per la defensa d'obrar per un impuls d'estat passional. "Tret de casos en què tal reacció tingui una base patològica perfectament provada, de manera que es disminueixi sensiblement la imputabilitat de l'agent, les persones han de comprendre que la lliure determinació sentimental d'aquelles altres amb què es relacionen no pot comportar l'exercici de violència en matèria de gènere”, agrega.

El relat de fets de la sentència explica que el motiu de la discussió amb la víctima va ser el temps que va trigar a fer una sopa i l'acusat, que va al·legar no recordar els fets, va assumir clarament la seva autoria davant de tercers com quan la tarda dels fets va mantenir la següent conversa telefònica amb un familiar, en què aquest li diu: "Home, jo em pensava que era una punyalada a la cama, o al braç, ja que, jo que sé, com qualsevol marit; però tu saps el que és acarnissar-se amb ella?". L'acusat va admetre llavors que se li'n "va anar el cap".

Font i Foto: El Periódico