La carrera judicial llança una ofensiva per tot el país per millorar el seu sistema de treball i les seves condicions laborals
Van començar parlant de la possibilitat d’adoptar “mesures de conflicte”. Però han decidit deixar-se de mitges tintes i eufemismes, i ara parlen ja d’anar a la vaga. Els jutges estan cada vegada més organitzats i també cada vegada més reivindicatius. Les quatre associacions judicials s’han entrevistat amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, per entonar un “ja n’hi ha prou” col·lectiu.
El Govern , al seu torn, ha decidit prendre-s’ho amb calma. En el material cedirà en tot el que pugui. De fet, ja ho ha començat a fer. Hi ha un compromís de diàleg per a la millora de les retribucions. En l’àmbit polític, en canvi, el seu gran argument davant les reivindicacions judicials és que el PP no té majoria absoluta. Els jutges volen sobretot més transparència i més netedat en els processos d’ascens. I la resposta del ministre de Justícia, Rafael Catalá, és que si volen canviar la llei no han de parlar només amb el Govern, sinó també amb el PSOE i amb Ciutadans, com a mínim.
L’últim gran embolic en aquesta matèria ha passat a la Fiscalia, amb el nomenament i dimissió induïda de l’ex-fiscal en cap d’ Anticorrupció, Manuel Moix. Però també entre els jutges hi ha hagut grans polèmiques. Per exemple, en relació amb l’elecció de Concha Espejel com a presidenta de la Sala Penal de l’ Audiència Nacional i la remissió d’ Eloy Velasco i Enrique López a la Sala d’ Apel·lacions d’aquesta mateixa instància. La queixa corporativa és que algunes medalles sembla que les guanya sempre el mateix equip.
Els jutges volen fets. Aspiren, sobretot, aconseguir que els ciutadans els mirin amb confiança. I temen que ara hi ha molts motius per al recel. La seva denúncia és que la justícia la governen un grapat de togues. Són els mateixos membres de la carrera judicial els que pensen que hi ha massa jutges amb patrocini i dorsal polític. I no col·locat per tercers, sinó per ells mateixos, amb afany de fer carrera. Al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern de la magistratura, es creu, en canvi, que aquestes queixes tenen a veure amb l’inici d’una batalla. L’any que ve toca renovar el Consell, i segons aquesta tesi les associacions s’estan movent per recuperar protagonisme i col·locar després en millors posicions els seus peons.
Al marge de les lluites de poder, els jutges i les seves associacions creuen fonamentades les queixes dels ciutadans per les carències de tota mena en el funcionament dels jutjats. Reclamen, per tant, millores per a la carrera, però sobretot per estar en condicions de fer millor la seva feina. No volen aparèixer com un simple moviment corporatiu. La seva bandera és la defensa dels drets dels ciutadans i que anar a un jutjat deixi de ser, com en molts casos, una prova de paciència i un íncub, encara que només s’hi vagi com a testimoni. Lamenten que la informàtica judicial sigui un caos per la dispersió dels sistemes posats en marxa per les comunitats autònomes. El Govern central s’ha compromès a fer fortes inversions en aquesta matèria per obtenir més coordinació i eficàcia.
El moviment associatiu judicial, al seu torn, està fent assemblees per tot el país. Aquesta vegada la magistratura s’ho ha pres com un repte i hi ha ganes de baralla. Un Govern sense majoria absoluta, però que planta cara amb la recuperació econòmica és, d’una banda, més vulnerable i, d’una altra, més assequible. La tesi de les associacions és que si hi ha més caixa o més marge de maniobra, n’hi ha d’haver per a tothom.
Els jutges s’han plantat. Davant el Ministeri de Justícia i davant el Consell del Poder Judicial en una reclamació de millores que s’estén també a les seves condicions de feina. El ministeri creu que la tempesta política desencadenada per la crisi Moix ja ha passat i confia que tornant de l’estiu l’oposició s’haurà estovat i es podrà parlar de projectes i reformes. I a la cúpula judicial les associacions li han plantejat directament una demanda de conflicte col·lectiu per les càrregues de treball. Voreja la inversemblança. Jutges contra jutges. Tot això des d’una plataforma unitària. Cada una de les quatre associacions ja no fa només la guerra pel seu compte. Totes quatre s’han unit en un front comú amb l’esperança que la pressió conjunta mogui muntanyes.
Font i Foto: La Vanguardia
