Ciutadans i empreses atribueixen el seu recel sobre el sistema judicial a la pressió governamental i als polítics

¿Els jutges i tribunals espanyols són independents? Si tenim en compte la percepció que tenen els ciutadans, la resposta és no. El 56% dels enquestats a Espanya, segons l'últim informe sobre indicadors de la justícia a la UE, publicat aquest dilluns per la Comissió Europea, tenen una opinió "molt dolent" o "dolenta" del sistema judicial espanyol. Es tracta d'una dada que situa l'Estat espanyol a la cua d'Europa -en el lloc 23 de 28-, només davant d'Itàlia (61%), Eslovàquia (61%), Eslovènia (62%), Croàcia (66%) i Bulgària (70%). Els ciutadans d'aquesta països encara tenen una opinió més negativa dels seus respectius sistemes judicials.

Els espanyols atribueixen aquesta desconfiança a diversos motius. El 41% per la pressió dels governs o polítics, el 38% a causa d'interferències, pressions econòmiques o d'altres interessos i el 28% al fet que l'estatus o la posició del jutge no permet garantir aquesta independència. La fotografia és una mica pitjor si la pregunta la plantegen a empreses i companyies. En aquest cas, el percentatge d'enquestats que consideren la situació dolenta o molt dolenta puja al 64%. El 54% creu que el que més pesa són les interferències governamentals, el 50% les pressions econòmiques i el 38% la postura del jutge.

UN DESAFIAMENT

“La percepció de la independència judicial segueix sent un desafiament per a Espanya. Crec que no es deu només a casos individuals dels ciutadans corrents sinó a casos públics i ben coneguts en què la gent espera una decisió justa per part dels jutges al país”, opina la comissària de justícia, Vera Jourová, sobre la situació a Espanya, encara que sense entrar a valorar casos tan mediàtics com el 'Nóos' o el de'Bárcenas' i el finançament il·legal del PP.

En la seva opinió, no obstant, l'anàlisi comparativa ofereix “una font d'informació molt útil” perquè els polítics prenguin decisions sobre el que haurien de fer per millorar la situació i acostar-se cap a percepcions molt més benignes com les que tenen els ciutadans del nord d'Europa. Entre els més satisfets amb el seu sistema judicial destaquen, per exemple, els nòrdics: només el 7% dels danesos consideren que la independència de la seva justícia és dolenta o molt dolenta, el 12% dels finlandesos i el 14% dels suecs. Entre les empreses, resultats similars amb l'excepció que són les luxemburgueses les que menys pegues posen (7%), superant les daneses (10%) i les finlandeses (12%).

MARGE PER MILLORAR

Més enllà de la independència judicial, l'informe avalua i compara l'eficiència dels sistemes judicials a la Unió Europea. És a dir, el nombre d'assumptes pendents o la durada dels processos i la seva qualitat en forma de pressupost, formació de jutges o recursos humans. El resultat situa Espanya al voltant de la mitjana amb marge per millorar en determinats aspectes. “En general hi ha marge de millora en determinats paràmetres, en particular, en els terminis per resoldre els litigis civils i comercials i el nombre de casos administratius pendents”, apunta la Comissió.

Pocs jutges i molts advocats