Tot i que el nombre de sol·licituds es va triplicar, la protecció es va reduir notablement

Espanya va denegar el 68,5% de les sol·licituds d'asil que va examinar l'any passat, quan en va rebre al voltant de 15.000 i es va pronunciar sobre 3.000 casos, segons les dades oficials recollides en l'informe anual de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), que denuncia "l'alarmant retrocés" del dret de refugi, tant a nivell nacional com europeu, durant el 2015.

L'informe, presentat aquest dijous pel president de CEAR, Carlos Berzosa, i la seva secretària general, Estrella Galán, detalla que tot i l'increment registrat en la xifra de peticions d'asil, que van passar de 5.947 el 2014 a 14.881 segons les dades provisionals d'Interior, Espanya en va tornar a rebre l'any passat "un percentatge ínfim", inferior a l'1%, de totes les sol·licituds presentades a la Unió Europea.

A més, explica que encara que el nombre de peticions es va triplicar, la protecció es va reduir: es va concedir l'estatut de refugiat a 220 persones, davant les 384 que la van obtenir el 2014; i es va donar protecció subsidiària -assistència similar però de caràcter temporal- a unes altres 800, quan el 2014 la van rebre 1.199.

CEAR denuncia que

"el precari compromís del Govern amb les persones refugiades va minvar encara més el 2015"

Mentrestant, el percentatge de persones que va veure rebutjada la protecció va pujar del 56,14% el 2014 al 68,52% i "no va concedir la residència per raons humanitàries ni a una sola de les 2.200 persones a qui va denegar la protecció internacional", conforme diu l'informe. Per a CEAR, és la prova que "el compromís precari del Govern amb les persones refugiades va minvar encara més el 2015".

"Resulta alarmant que davant l'augment de sol·licituds de protecció de persones que procedeixen de països en conflicte els índexs de concessió hagin disminuït. S'hi ha d'afegir que se segueix identificant un tracte diferenciat cap als sol·licitants d'origen sirià i els que procedeixen d'altres països en conflicte com Ucraïna o Mali, els expedients dels quals estan "congelats" a l'espera que els conflictes arribin a la seva fi", denuncia l'organització.

Quant a l'estatut d'apàtrida, 1.151 persones el van sol·licitar l'any passat, gairebé totes procedents dels campaments sahrauís a Tindouf, al desert algerià. "Amb lentitud, l'OAR va continuar resolent aquestes peticions amb un criteri favorable, de conformitat amb els criteris definits pel Tribunal Suprem", diu l'informe de CEAR.

SÍRIA I UCRAÏNA, AL CAPDAMUNT

El desglossament de les xifres revela que més de la meitat dels sol·licitants d'asil procedien de Síria (5.724) i Ucraïna (3.420), i el 42,8% del total va cursar la seva petició a Melilla. Mentrestant, "només quatre persones que van arribar com a polissons" a ports espanyols van poder demanar protecció internacional, tal com denuncia CEAR.

Pel que fa als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), l'informe indica que "en funció del centre en què la persona necessitada de protecció internacional estigui internada, l'accés al procediment canvia de manera notòria" perquè depèn de les entitats i organismes que puguin entrar a les instal·lacions i brindar informació i assessoria jurídica, cosa que "només existeix en els de Madrid, Barcelona i València".

L'informe dedica un capítol a analitzar el "lent compliment" dels compromisos espanyols amb Europa en matèria de reassentament i reubicació de refugiats, ja que el juny del 2016 ha rebut 124 persones de les 9.323 que va assumir acollir mitjançant la reubicació, i no ha reassentat cap de les 1.449 que va acceptar traslladar des de camps de refugiats en els acords de juny i setembre de l'any passat.

L'informe dedica un capítol a analitzar

el "lent compliment" dels compromisos espanyols amb Europa en matèria de reassentament i reubicació de refugiats

CEAR demana al Govern que surti de les urnes el 26 de juny que reverteixi la tendència i adopti cinc compromisos, el primer dels quals és instar "de forma immediata" la suspensió de l'aplicació de l'acord entre la UE i Turquia per a la devolució de refugiats, seguit de l'acollida, també immediata, de les persones que es troben a Grècia i Itàlia que s'ha compromès a protegir.

Així mateix, exigeixen la posada en marxa de vies legals i segures d'accés al procediment d'asil, habilitant per a tal fi les ambaixades i consolats, facilitant l'emissió de visats humanitaris, complint els compromisos de reassentament i assumint programes més ambiciosos.

En la mateixa línia, sol·liciten que s'eliminin "els obstacles" per a l'accés al dret d'asil, posant fi a "les devolucions il·legals de persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla", suprimint l'exigència de visat de trànsit als sirians i traslladant les directives europees en matèria de protecció internacional i desenvolupant el reglament de la llei d'asil, que porta set anys pendent.

Font i Foto: El Periódico