Girona és la demarcació catalana on s’usa més el català als jutjats. Així, un 14,4 % de totes les sentències que es van dictar a Girona l’any 2018 van ser en llengua catalana, 3 punts per sobre de Lleida (11 %) i 12,5 punts per sobre de les Terres de l’Ebre (1,9 %), la demarcació on es van redactar menys sentències en català de tot Catalunya.

La realitat de les dades dels darrers anys indiquen que l’ús del català a l’Administració de justícia cau en picat i alerten que és un problema que es consolida. En termes de tot Catalunya, l’ús del català en les sentències judicials l’any passat va ser d’un 7,7 % de totes les que es van dictar a Catalunya, una dada lleugerament inferior a l’any 2017, que va ser d’un 8,2 %.

Eines per potenciar l’ús del català

El Departament de Justícia continua prestant els serveis per al foment i la formació en llengua catalana, com ara la traducció, la correcció, l’assessorament lingüístic i el manteniment de la legislació estatal en català.

L’Administració facilita tota mena d’eines per afavorir l’ús del català als jutjats: cercadors terminològics en línia i formularis, entre d’altres recursos. Així, hi ha publicades 199 lleis en català que es poden consultar en línia.

Vulneració de drets

La Generalitat alerta que els treballadors de l’Administració tenen el deure de saber el català, i que els ciutadans que s’adrecen a la justícia tenen el dret d’utilitzar-lo. L’article 33 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) indica que els professionals de l’àmbit judicial han d’acreditar “un nivell de coneixement adequat i suficient” de les llengües oficials –també del català– per prestar els seus serveis a Catalunya i garantir el dret d’opció lingüística. En canvi, la llei estatal permet que jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal funcionari dels jutjats de Catalunya no tinguin cap coneixement de la llengua catalana.