Cada any compleixen mesures penals alternatives més de 14.000 persones

D’acord amb la gravetat de la pena i el tipus de delicte, els jutges poden commutar les penes de presó per les anomenades

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha explicat que les mesures penals alternatives “no són un privilegi, sinó una fórmula d’èxit en la reinserció”. És per això que el Govern “destina més recursos a l’execució penal a fora de la presó, perquè evita la comissió de nous delictes i, per tant, fa que la nostra societat sigui més segura”, ha afegit. Mundó ha justificat la necessitat de reduir la llista d’espera perquè “la justícia, quan és ràpida, és més justa”. El conseller ha subratllat que l’aposta per les mesures penals alternatives, la col·laboració amb les 1.700 entitats que les fan possibles i el 1.300.000 hores de treballs en benefici de la comunitat que fan els penats són un clar exemple de l’

La reducció del temps d’espera serà progressiva, i està previst que s’arribi a un termini de només quatre mesos d’aquí a dos anys. D’aquesta manera, la llista d’espera de les persones condemnades i pendents d’execució disminuirà de les 7.000 d’avui fins a un màxim de 4.000 el 2018. L’escurçament del temps d’espera i de la quantitat de persones pendents d’execució serà possible per l’augment de la inversió del Departament, que dedicarà 700.000 euros més cada any a les mesures penals alternatives. Això significa que el pressupost per a aquest àmbit creixerà un 12 % i arribarà als 6,2 milions d’euros.

Més de 14.000 penats cada any

Les mesures penals alternatives es van incorporar al Codi penal amb la reforma de 1996. Durant el 2015, s’han aplicat a més de 14.000 persones. El 80 % de les mesures penals alternatives són treballs en benefici de la comunitat, que consisteixen en l’obligació de cooperar sense cobrar en activitats d’utilitat pública o d’interès social. El 20 % restant consisteix en l’obligació de participar en programes formatius sobre violència, educació viària i sexual o tractament per deixar la drogodependència.

L’execució penal a fora de la presó facilita la rehabilitació dels condemnats, que poden mantenir els vincles socials i familiars durant el tractament. Aquesta fórmula també evita que algunes famílies es quedin sense ingressos a causa de l’internament d’un dels seus membres.

Èxit en la rehabilitació en el 90 % dels casos

Una

L’estudi està fet sobre una mostra de 8.839 condemnats a mesures penals alternatives. Es tracta d’un treball del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE) del Departament de Justícia, que, per primera vegada, ha estudiat la taxa de reincidència general dels condemnats a mesures penals alternatives a Catalunya.

La comparació amb la resta de països europeus que registren aquesta dada indica que el grau d’efectivitat de les mesures penals alternatives de Catalunya és superior al d’Holanda, el Regne Unit, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Itàlia. Tanmateix, no existeix cap registre públic que permeti comparar la dada catalana amb la de la resta de l’Estat espanyol.

El retrat d’un condemnat a mesures penals alternatives

Els condemnats a penes inferiors a dos anys per delictes de trànsit i violència domèstica són els principals candidats a complir una pena de mesures penals alternatives. Es tracta de persones condemnades per conduir begudes, drogades o sense carnet; per maltractaments habituals, violència física i psíquica. No obstant això, també s’hi compten penats per altres tipus de delictes, com furts, robatoris o amenaces.

L’execució de les mesures penals alternatives depèn de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil del Departament de Justícia, que treballa amb la col·laboració de més de 1.700 entitats. Ara mateix, prop de 7.000 condemnats compleixen mesures penals alternatives, i més de 8.800 interns, als centres penitenciaris de la Generalitat de Catalunya. Tot i que l’execució depèn del Departament, són els jutges els qui decideixen l’oportunitat d’aquestes mesures.

Font i Foto: gencat.cat