Interior posa en marxa un protocol per sancionar conductes d’assetjament sexual

 La formació dels agents de la seguretat pública i la privada, clau

“No en passem ni una” és el lema escollit pel Departament d’Interior per donar a conèixer el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci , consensuat amb tots els implicats i que el festival Canet Rock va estrenar en detenir un home de 24 anys, acusat d’abusos sexuals a una noia que ho va denunciar. Els responsables de seguretat van optar per retenir el sospitós i trucar als Mossos d’Esquadra en veure que hi havia almenys dues dones més a qui havia fet tocaments, i el cas s’ha derivat a la via penal. El protocol, però, pretén posar una barrera a les violències masclistes en espais d’oci i sancionar (amb multes de 100 a 600 euros, segons la llei de seguretat ciutadana del 2015), infraccions no recollides en el Codi Penal.

“Era urgent perseguir unes conductes que hem normalitzat, i alhora posar difícil les coses a qui vol assetjar sexualment”, afirma el director general d’Administració de Seguretat de Catalunya, Jordi Jardí. Per fer una guia útil, Interior va convidar totes les parts implicades: responsables de la seguretat pública i la privada, el món local, entitats feministes i en defensa dels drets sexuals, i responsables de locals d’oci. “Des del minut zero, tothom va estar disposat a col·laborar-hi”, sosté Jardí.

De les sessions de treball van sortir dues novetats clau en el protocol: per primer cop hi ha una coordinació real entre els cossos policials (Mossos i policia local) amb els professionals de la seguretat privada, als quals es dona pautes d’actuació i formació per atendre la víctima perquè se senti segura i no culpable. Jardí detalla que els vigilants podran fer atestats administratius que s’incorporaran al sistema informàtic policial. I, en segon lloc, el protocol enumera fins a set possibles conductes d’assetjament sexual que es poden sancionar administrativament (vegeu el gràfic adjunt). “Com que la llei no especifica les accions, des del 2015 a Catalunya només s’han sancionat casos d’exhibicionisme, que és el que s’hi indica”, detalla la cap de gabinet de Seguretat, Àngels Vila, que està en l’equip de professionals que realitza la formació. Interior preveu que en un any els 17.000 agents de la policia catalana coneguin i sàpiguen aplicar el protocol, recentment difós a professionals del Sónar. També es vol la implicació dels ajuntaments. La norma fixa que hi ha d’haver un “espai segur”, on atendre la víctima o on puguin descansar persones afectades per l’alcohol o drogues.

Anna Aisa, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (Acaes), va participar en el grup de treball contra les violències sexuals i el considera “molt positiu”, ja que en les reunions “s’ha aclarit la feina que realitza un auxiliar, un controlador d’accessos i un vigilant”. Hi afegeix: “És una decisió valenta de la Generalitat, ja que dona eines als professionals de la seguretat privada per prevenir, i per poder actuar en una infracció i recollir els fets, ja que no es té la presumpció de veracitat de la policia, i així col·laborarem amb la seguretat pública.” La formació anual és obligatòria en el sector, indica Aisa.

Lluís Torrents, gerent i codirector de la Sala Razzmatazz i president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, comparteix que “ja era hora un protocol d’aquest tipus per a tot el país”, l’essència del qual ja han aplicat a la seva sala en una prova pilot, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys. “És molt important haver aclarit la figura de l’assetjament sexual i amb un sistema de denúncia ràpida”, assegura. Torrents precisa que és vital la formació de tot el personal, des del que és a la barra fins al vigilant. En el grup de treball a Interior, va proposar que “es facin videoclips de formació ràpida contra les violències sexuals, ja que el personal de festivals i concerts és molt rotatori, i –afegeix– es pot fer el mateix, quan els passem qüestionaris dels plans de seguretat laboral, i han de signar que l’han entès”. Torrents sosté que “aquest protocol hauria d’arribar a tota la societat”, per posar fi a respostes com: “T’ha passat això perquè vas provocant amb aquesta roba.”

I, Montse Pineda, coordinadora de Creación Positiva , entitat d’acció social per fer efectius els drets sexuals i que va participar en el grup, coincideix que “és una bona iniciativa perquè era imprescindible abordar assetjaments que s’han normalitzat”. Pineda, però, manifesta que “l’Institut Català de les Dones hauria de liderar-la”, perquè “cal coordinar-la amb els programes de prevenció a les escoles i els serveis d’atenció a les dones”, els quals –sosté– “estan saturats i mancats de recursos”. “Ens falta un fil conductor d’una política contra les violències sexuals”, reflexiona.

“No en passem ni una” és el lema escollit pel Departament d’Interior per donar a conèixer el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci , consensuat amb tots els implicats i que el festival Canet Rock va estrenar en detenir un home de 24 anys, acusat d’abusos sexuals a una noia que ho va denunciar. Els responsables de seguretat van optar per retenir el sospitós i trucar als Mossos d’Esquadra en veure que hi havia almenys dues dones més a qui havia fet tocaments, i el cas s’ha derivat a la via penal. El protocol, però, pretén posar una barrera a les violències masclistes en espais d’oci i sancionar (amb multes de 100 a 600 euros, segons la llei de seguretat ciutadana del 2015), infraccions no recollides en el Codi Penal.

“Era urgent perseguir unes conductes que hem normalitzat, i alhora posar difícil les coses a qui vol assetjar sexualment”, afirma el director general d’Administració de Seguretat de Catalunya, Jordi Jardí. Per fer una guia útil, Interior va convidar totes les parts implicades: responsables de la seguretat pública i la privada, el món local, entitats feministes i en defensa dels drets sexuals, i responsables de locals d’oci. “Des del minut zero, tothom va estar disposat a col·laborar-hi”, sosté Jardí.

De les sessions de treball van sortir dues novetats clau en el protocol: per primer cop hi ha una coordinació real entre els cossos policials (Mossos i policia local) amb els professionals de la seguretat privada, als quals es dona pautes d’actuació i formació per atendre la víctima perquè se senti segura i no culpable. Jardí detalla que els vigilants podran fer atestats administratius que s’incorporaran al sistema informàtic policial. I, en segon lloc, el protocol enumera fins a set possibles conductes d’assetjament sexual que es poden sancionar administrativament (vegeu el gràfic adjunt). “Com que la llei no especifica les accions, des del 2015 a Catalunya només s’han sancionat casos d’exhibicionisme, que és el que s’hi indica”, detalla la cap de gabinet de Seguretat, Àngels Vila, que està en l’equip de professionals que realitza la formació. Interior preveu que en un any els 17.000 agents de la policia catalana coneguin i sàpiguen aplicar el protocol, recentment difós a professionals del Sónar. També es vol la implicació dels ajuntaments. La norma fixa que hi ha d’haver un “espai segur”, on atendre la víctima o on puguin descansar persones afectades per l’alcohol o drogues.

Anna Aisa, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (Acaes), va participar en el grup de treball contra les violències sexuals i el considera “molt positiu”, ja que en les reunions “s’ha aclarit la feina que realitza un auxiliar, un controlador d’accessos i un vigilant”. Hi afegeix: “És una decisió valenta de la Generalitat, ja que dona eines als professionals de la seguretat privada per prevenir, i per poder actuar en una infracció i recollir els fets, ja que no es té la presumpció de veracitat de la policia, i així col·laborarem amb la seguretat pública.” La formació anual és obligatòria en el sector, indica Aisa.

Lluís Torrents, gerent i codirector de la Sala Razzmatazz i president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, comparteix que “ja era hora un protocol d’aquest tipus per a tot el país”, l’essència del qual ja han aplicat a la seva sala en una prova pilot, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys. “És molt important haver aclarit la figura de l’assetjament sexual i amb un sistema de denúncia ràpida”, assegura. Torrents precisa que és vital la formació de tot el personal, des del que és a la barra fins al vigilant. En el grup de treball a Interior, va proposar que “es facin videoclips de formació ràpida contra les violències sexuals, ja que el personal de festivals i concerts és molt rotatori, i –afegeix– es pot fer el mateix, quan els passem qüestionaris dels plans de seguretat laboral, i han de signar que l’han entès”. Torrents sosté que “aquest protocol hauria d’arribar a tota la societat”, per posar fi a respostes com: “T’ha passat això perquè vas provocant amb aquesta roba.”

I, Montse Pineda, coordinadora de Creación Positiva , entitat d’acció social per fer efectius els drets sexuals i que va participar en el grup, coincideix que “és una bona iniciativa perquè era imprescindible abordar assetjaments que s’han normalitzat”. Pineda, però, manifesta que “l’Institut Català de les Dones hauria de liderar-la”, perquè “cal coordinar-la amb els programes de prevenció a les escoles i els serveis d’atenció a les dones”, els quals –sosté– “estan saturats i mancats de recursos”. “Ens falta un fil conductor d’una política contra les violències sexuals”, reflexiona.

“No en passem ni una” és el lema escollit pel Departament d’Interior per donar a conèixer el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci , consensuat amb tots els implicats i que el festival Canet Rock va estrenar en detenir un home de 24 anys, acusat d’abusos sexuals a una noia que ho va denunciar. Els responsables de seguretat van optar per retenir el sospitós i trucar als Mossos d’Esquadra en veure que hi havia almenys dues dones més a qui havia fet tocaments, i el cas s’ha derivat a la via penal. El protocol, però, pretén posar una barrera a les violències masclistes en espais d’oci i sancionar (amb multes de 100 a 600 euros, segons la llei de seguretat ciutadana del 2015), infraccions no recollides en el Codi Penal.

“Era urgent perseguir unes conductes que hem normalitzat, i alhora posar difícil les coses a qui vol assetjar sexualment”, afirma el director general d’Administració de Seguretat de Catalunya, Jordi Jardí. Per fer una guia útil, Interior va convidar totes les parts implicades: responsables de la seguretat pública i la privada, el món local, entitats feministes i en defensa dels drets sexuals, i responsables de locals d’oci. “Des del minut zero, tothom va estar disposat a col·laborar-hi”, sosté Jardí.

De les sessions de treball van sortir dues novetats clau en el protocol: per primer cop hi ha una coordinació real entre els cossos policials (Mossos i policia local) amb els professionals de la seguretat privada, als quals es dona pautes d’actuació i formació per atendre la víctima perquè se senti segura i no culpable. Jardí detalla que els vigilants podran fer atestats administratius que s’incorporaran al sistema informàtic policial. I, en segon lloc, el protocol enumera fins a set possibles conductes d’assetjament sexual que es poden sancionar administrativament (vegeu el gràfic adjunt). “Com que la llei no especifica les accions, des del 2015 a Catalunya només s’han sancionat casos d’exhibicionisme, que és el que s’hi indica”, detalla la cap de gabinet de Seguretat, Àngels Vila, que està en l’equip de professionals que realitza la formació. Interior preveu que en un any els 17.000 agents de la policia catalana coneguin i sàpiguen aplicar el protocol, recentment difós a professionals del Sónar. També es vol la implicació dels ajuntaments. La norma fixa que hi ha d’haver un “espai segur”, on atendre la víctima o on puguin descansar persones afectades per l’alcohol o drogues.

Anna Aisa, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (Acaes), va participar en el grup de treball contra les violències sexuals i el considera “molt positiu”, ja que en les reunions “s’ha aclarit la feina que realitza un auxiliar, un controlador d’accessos i un vigilant”. Hi afegeix: “És una decisió valenta de la Generalitat, ja que dona eines als professionals de la seguretat privada per prevenir, i per poder actuar en una infracció i recollir els fets, ja que no es té la presumpció de veracitat de la policia, i així col·laborarem amb la seguretat pública.” La formació anual és obligatòria en el sector, indica Aisa.

Lluís Torrents, gerent i codirector de la Sala Razzmatazz i president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, comparteix que “ja era hora un protocol d’aquest tipus per a tot el país”, l’essència del qual ja han aplicat a la seva sala en una prova pilot, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys. “És molt important haver aclarit la figura de l’assetjament sexual i amb un sistema de denúncia ràpida”, assegura. Torrents precisa que és vital la formació de tot el personal, des del que és a la barra fins al vigilant. En el grup de treball a Interior, va proposar que “es facin videoclips de formació ràpida contra les violències sexuals, ja que el personal de festivals i concerts és molt rotatori, i –afegeix– es pot fer el mateix, quan els passem qüestionaris dels plans de seguretat laboral, i han de signar que l’han entès”. Torrents sosté que “aquest protocol hauria d’arribar a tota la societat”, per posar fi a respostes com: “T’ha passat això perquè vas provocant amb aquesta roba.”

I, Montse Pineda, coordinadora de Creación Positiva , entitat d’acció social per fer efectius els drets sexuals i que va participar en el grup, coincideix que “és una bona iniciativa perquè era imprescindible abordar assetjaments que s’han normalitzat”. Pineda, però, manifesta que “l’Institut Català de les Dones hauria de liderar-la”, perquè “cal coordinar-la amb els programes de prevenció a les escoles i els serveis d’atenció a les dones”, els quals –sosté– “estan saturats i mancats de recursos”. “Ens falta un fil conductor d’una política contra les violències sexuals”, reflexiona.

“No en passem ni una” és el lema escollit pel Departament d’Interior per donar a conèixer el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci , consensuat amb tots els implicats i que el festival Canet Rock va estrenar en detenir un home de 24 anys, acusat d’abusos sexuals a una noia que ho va denunciar. Els responsables de seguretat van optar per retenir el sospitós i trucar als Mossos d’Esquadra en veure que hi havia almenys dues dones més a qui havia fet tocaments, i el cas s’ha derivat a la via penal. El protocol, però, pretén posar una barrera a les violències masclistes en espais d’oci i sancionar (amb multes de 100 a 600 euros, segons la llei de seguretat ciutadana del 2015), infraccions no recollides en el Codi Penal.

“Era urgent perseguir unes conductes que hem normalitzat, i alhora posar difícil les coses a qui vol assetjar sexualment”, afirma el director general d’Administració de Seguretat de Catalunya, Jordi Jardí. Per fer una guia útil, Interior va convidar totes les parts implicades: responsables de la seguretat pública i la privada, el món local, entitats feministes i en defensa dels drets sexuals, i responsables de locals d’oci. “Des del minut zero, tothom va estar disposat a col·laborar-hi”, sosté Jardí.

De les sessions de treball van sortir dues novetats clau en el protocol: per primer cop hi ha una coordinació real entre els cossos policials (Mossos i policia local) amb els professionals de la seguretat privada, als quals es dona pautes d’actuació i formació per atendre la víctima perquè se senti segura i no culpable. Jardí detalla que els vigilants podran fer atestats administratius que s’incorporaran al sistema informàtic policial. I, en segon lloc, el protocol enumera fins a set possibles conductes d’assetjament sexual que es poden sancionar administrativament (vegeu el gràfic adjunt). “Com que la llei no especifica les accions, des del 2015 a Catalunya només s’han sancionat casos d’exhibicionisme, que és el que s’hi indica”, detalla la cap de gabinet de Seguretat, Àngels Vila, que està en l’equip de professionals que realitza la formació. Interior preveu que en un any els 17.000 agents de la policia catalana coneguin i sàpiguen aplicar el protocol, recentment difós a professionals del Sónar. També es vol la implicació dels ajuntaments. La norma fixa que hi ha d’haver un “espai segur”, on atendre la víctima o on puguin descansar persones afectades per l’alcohol o drogues.

Anna Aisa, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (Acaes), va participar en el grup de treball contra les violències sexuals i el considera “molt positiu”, ja que en les reunions “s’ha aclarit la feina que realitza un auxiliar, un controlador d’accessos i un vigilant”. Hi afegeix: “És una decisió valenta de la Generalitat, ja que dona eines als professionals de la seguretat privada per prevenir, i per poder actuar en una infracció i recollir els fets, ja que no es té la presumpció de veracitat de la policia, i així col·laborarem amb la seguretat pública.” La formació anual és obligatòria en el sector, indica Aisa.

Lluís Torrents, gerent i codirector de la Sala Razzmatazz i president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, comparteix que “ja era hora un protocol d’aquest tipus per a tot el país”, l’essència del qual ja han aplicat a la seva sala en una prova pilot, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys. “És molt important haver aclarit la figura de l’assetjament sexual i amb un sistema de denúncia ràpida”, assegura. Torrents precisa que és vital la formació de tot el personal, des del que és a la barra fins al vigilant. En el grup de treball a Interior, va proposar que “es facin videoclips de formació ràpida contra les violències sexuals, ja que el personal de festivals i concerts és molt rotatori, i –afegeix– es pot fer el mateix, quan els passem qüestionaris dels plans de seguretat laboral, i han de signar que l’han entès”. Torrents sosté que “aquest protocol hauria d’arribar a tota la societat”, per posar fi a respostes com: “T’ha passat això perquè vas provocant amb aquesta roba.”

I, Montse Pineda, coordinadora de Creación Positiva , entitat d’acció social per fer efectius els drets sexuals i que va participar en el grup, coincideix que “és una bona iniciativa perquè era imprescindible abordar assetjaments que s’han normalitzat”. Pineda, però, manifesta que “l’Institut Català de les Dones hauria de liderar-la”, perquè “cal coordinar-la amb els programes de prevenció a les escoles i els serveis d’atenció a les dones”, els quals –sosté– “estan saturats i mancats de recursos”. “Ens falta un fil conductor d’una política contra les violències sexuals”, reflexiona.

“No en passem ni una” és el lema escollit pel Departament d’Interior per donar a conèixer el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci , consensuat amb tots els implicats i que el festival Canet Rock va estrenar en detenir un home de 24 anys, acusat d’abusos sexuals a una noia que ho va denunciar. Els responsables de seguretat van optar per retenir el sospitós i trucar als Mossos d’Esquadra en veure que hi havia almenys dues dones més a qui havia fet tocaments, i el cas s’ha derivat a la via penal. El protocol, però, pretén posar una barrera a les violències masclistes en espais d’oci i sancionar (amb multes de 100 a 600 euros, segons la llei de seguretat ciutadana del 2015), infraccions no recollides en el Codi Penal.

“Era urgent perseguir unes conductes que hem normalitzat, i alhora posar difícil les coses a qui vol assetjar sexualment”, afirma el director general d’Administració de Seguretat de Catalunya, Jordi Jardí. Per fer una guia útil, Interior va convidar totes les parts implicades: responsables de la seguretat pública i la privada, el món local, entitats feministes i en defensa dels drets sexuals, i responsables de locals d’oci. “Des del minut zero, tothom va estar disposat a col·laborar-hi”, sosté Jardí.

De les sessions de treball van sortir dues novetats clau en el protocol: per primer cop hi ha una coordinació real entre els cossos policials (Mossos i policia local) amb els professionals de la seguretat privada, als quals es dona pautes d’actuació i formació per atendre la víctima perquè se senti segura i no culpable. Jardí detalla que els vigilants podran fer atestats administratius que s’incorporaran al sistema informàtic policial. I, en segon lloc, el protocol enumera fins a set possibles conductes d’assetjament sexual que es poden sancionar administrativament (vegeu el gràfic adjunt). “Com que la llei no especifica les accions, des del 2015 a Catalunya només s’han sancionat casos d’exhibicionisme, que és el que s’hi indica”, detalla la cap de gabinet de Seguretat, Àngels Vila, que està en l’equip de professionals que realitza la formació. Interior preveu que en un any els 17.000 agents de la policia catalana coneguin i sàpiguen aplicar el protocol, recentment difós a professionals del Sónar. També es vol la implicació dels ajuntaments. La norma fixa que hi ha d’haver un “espai segur”, on atendre la víctima o on puguin descansar persones afectades per l’alcohol o drogues.

Anna Aisa, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (Acaes), va participar en el grup de treball contra les violències sexuals i el considera “molt positiu”, ja que en les reunions “s’ha aclarit la feina que realitza un auxiliar, un controlador d’accessos i un vigilant”. Hi afegeix: “És una decisió valenta de la Generalitat, ja que dona eines als professionals de la seguretat privada per prevenir, i per poder actuar en una infracció i recollir els fets, ja que no es té la presumpció de veracitat de la policia, i així col·laborarem amb la seguretat pública.” La formació anual és obligatòria en el sector, indica Aisa.

Lluís Torrents, gerent i codirector de la Sala Razzmatazz i president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, comparteix que “ja era hora un protocol d’aquest tipus per a tot el país”, l’essència del qual ja han aplicat a la seva sala en una prova pilot, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona fa dos anys. “És molt important haver aclarit la figura de l’assetjament sexual i amb un sistema de denúncia ràpida”, assegura. Torrents precisa que és vital la formació de tot el personal, des del que és a la barra fins al vigilant. En el grup de treball a Interior, va proposar que “es facin videoclips de formació ràpida contra les violències sexuals, ja que el personal de festivals i concerts és molt rotatori, i –afegeix– es pot fer el mateix, quan els passem qüestionaris dels plans de seguretat laboral, i han de signar que l’han entès”. Torrents sosté que “aquest protocol hauria d’arribar a tota la societat”, per posar fi a respostes com: “T’ha passat això perquè vas provocant amb aquesta roba.”

I, Montse Pineda, coordinadora de Creación Positiva , entitat d’acció social per fer efectius els drets sexuals i que va participar en el grup, coincideix que “és una bona iniciativa perquè era imprescindible abordar assetjaments que s’han normalitzat”. Pineda, però, manifesta que “l’Institut Català de les Dones hauria de liderar-la”, perquè “cal coordinar-la amb els programes de prevenció a les escoles i els serveis d’atenció a les dones”, els quals –sosté– “estan saturats i mancats de recursos”. “Ens falta un fil conductor d’una política contra les violències sexuals”, reflexiona.