L'arribada de refugiats no s'atura, encara que no siguin els de la quota de la UE

La Generalitat i l'ajuntament culpen el Govern central de no complir amb l'acollida

Els refugiats arriben i no arriben. No arriba el gruix dels que esperava Espanya en funció dels acords amb la Unió Europea, però cada dia, d'una manera o altra, en pastera o en avió, víctimes de la violència, de l'homofòbia, de la vulnerabilitat econòmica, o membres de la classe mitjana i mitjana-alta als seus països d'origen, arriben estrangers que per algun motiu en fugen. El nombre s'incrementa i els experts auguren que la corba seguirà sent ascendent: diuen que el segle XXI serà el segle dels refugiats.

Aquest fet el viu de primera mà el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l'Ajuntament de Barcelona, que de gener a maig del 2017 ha rebut 1.917 peticions d'ajuda d'estrangers que han deixat el seu país. En tot el 2016 van ser 2.292 els que van trucar a aquesta porta. Si durant la resta d'aquest any es mantenen les xifres, les peticions s'hauran gairebé duplicat respecte al 2016. Si s'observa només el cas dels menors, dels 156 atesos el 2016 s'ha passat a 357 en els primers cinc mesos d'aquest any.

VENEÇOLANS

Es tracta de persones que busquen refugi, encara que no tots són sol·licitants d'asil. Alguns ja tenen recursos (perquè tenen familiars a la ciutat, per la seva condició econòmica) i altres ni el demanen per considerar que no tenen opcions d'aconseguir-lo. O esperen per fer-ho: tenen dos anys de termini. En el millor dels casos, veuran reconegut el seu estatus de refugiat. Per nacionalitats, com ha succeït últimament, el col·lectiu més nombrós que s'ha desplaçat a Barcelona és el dels veneçolans, amb un increment del 156% de representants d'un país marcat actualment per la inestabilitat política.

INCOMPLIMENT

En funció dels acords comunitaris, Espanya havia d'acollir una quota de 17.337 refugiats sirians, eritreus i afganesos. Només n'han arribat 1.304. El termini s'esgota en 100 dies i res apunta que es compleixi el compromès.

Dels 1.304, 128 refugiats van arribar a Catalunya: 117 a Barcelona i 11 a Lleida. Aquesta dada l'aporta el director d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, que recalca que deduir-lo ha sigut complicadíssim per falta de dades oficials al respecte.

“És culpa del Govern central”, proclama Mateu sobre el fet que no hagin arribat els 17.000 refugiats. Per tancar qualsevol dubte que el problema sigui logístic, recorda que, el 2015, 398.000 estrangers van entrar legalment a Espanya. “És una qüestió de voluntat política”, subratlla, al respondre per què no s'ha complert el pla. “L'únic que se m'acut és que tinguin por de perdre eleccions. No és un problema només d'Espanya. També ha passat a França i Anglaterra. Crec que és un tema de por. Però no de por de la gent, sinó de por als resultats electorals”. “El desplaçament de la població serà el repte d'aquest segle. Si no podem ocupar-nos de la punta de l'iceberg, no serem capaços de respondre a un repte seriós”, adverteix.

LA FACTURA MUNICIPAL

“Hi ha un problema de percepció pública, la gent pensa que no estem fent res”, afirma Ignasi Calbó, coordinador del pla Barcelona Ciutat Refugi del consistori, que retrata la paradoxa: “No estan arribant els refugiats que havien d'arribar per les quotes de reassentament, però, per un altre costat, hi ha un augment enorme de gent que demana asil”.

Gairebé amb les mateixes paraules que Mateu, avisa: “El refugi és una realitat en augment i serà el gran tema del segle XXI”. Entre els que van al SAIER, relata, tant hi pot haver una família veneçolana de classe mitjana-alta com una persona que fuig de les maras centreamericanes o de la fam a l'Àfrica, i això obliga a adaptar l'atenció segons els casos.

“Ens sentim molt sols”, diu Calbó sobre el paper dels ajuntaments, que acaben sent els que reben a la porta els refugiats. “Hem de parlar amb l'Estat de l'allotjament dels que arriben: ens estem deixant molts diners en pensions que hauria de pagar el Govern. Portarem la factura al ministeri”. En aquests moments, diu, la figura del refugiat està present en els serveis socials, quan abans passava desapercebut, perquè era minoritari.

UN CANVI EN LA GESTIÓ

Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, considera “evident” que no hi ha voluntat per part del Govern central per complir amb l'acollida prevista. En la seva opinió, hi ha dues traves importants que concerneixen a l'Executiu central: la falta de voluntat d'acollir i la “excessiva centralització” de la gestió. “Creiem que s'hauria d'anar a un model descentralitzat, que les decisions del dia a dia les prenguin els ajuntaments, coordinats per la Generalitat”.

Amorós recorda que Canadà ha acollit a 40.000 sirians col·laborant amb ACNUR, i no s'explica que Espanya no ho pugui fer. Si Mateu apel·lava al nombre d'estrangers que arriben a Espanya per demostrar que la xifra prevista de refugiats era sostenible, el secretari de Migracions subratlla que cada any 100.000 persones entren i surten de Catalunya. No era una qüestió de número.

TRAVES A L'AGRUPACIÓ FAMILIAR

Oxfam Intermón, que aquest dilluns va afirmar que sospesa denunciar el Govern per incomplir l'acord amb la UE, ha denunciat que aquest no només posa traves a l'acollida a refugiats, sinó també a la seva agrupació familiar: el 2015, els governs europeus van concedir 78.772 visats per aquest concepte, una xifra que es considera molt reduïda. En el mateix període, Espanya en va concedir 327.

Font i Foto: El Periódico