Tard o d'hora, tots els països hauran de fixar criteris jurídics a partir d'una realitat: el que la ciència permet és millor no ignorar-ho sinó regular-ho

La decisió de la Generalitat de facilitar permisos de maternitat i paternitat als treballadors de l’Administració autonòmica que vagin a buscar a altres països fills mitjançant la gestació subrogada és una mesura probablement lògica i raonable, però només afecta un aspecte menor i col·lateral d’un assumpte extraordinàriament complex i polèmic. El Govern, de fet, es limita a aplicar a Catalunya el que es desprèn de diverses sentències del Tribunal Suprem que reconeixen aquest permís laboral a parelles demandants, encara que té el valor polític de ser la primera comunitat que anuncia que el reconeix explícitament per als seus treballadors públics. El debat de fons sobre els anomenats 'ventres de lloguer', no obstant, continua, igual que la indefinició legal que hi ha a Espanya sobre aquesta tècnica de reproducció en què una dona accepta que es transfereixi al seu úter l’embrió prèviament engendrat mitjançant fecundació in vitro per una altra persona o parella, donant lloc així a un embaràs per encàrrec. Els dubtes ètics que planteja aquesta tècnica no són fàcils de resoldre, i els seus detractors argumenten que es facilita un ús instrumental de dones en situació de necessitat econòmica que accepten gestar per diners un nadó que no serà mai fill seu. Però no en tots els casos hi ha una transacció econòmica. Tard o d'hora, tots els països hauran de fixar criteris jurídics a partir d’una realitat: el que la ciència permet és millor no ignorar-ho sinó regular-ho.

Font i Foto: el Periódico