La vicepresidenta i els jutges Xiol i Valdés discrepen de la majoria en la ponderació de les facultats de les comunitats

La sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar el veto català a les corrides de toros compta amb el vot particular de tres dels seus 11 magistrats. Tant la vicepresidenta de l'alt tribunal, Adela Asua, com els magistrats Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés consideren que la majoria no va ponderar prou les competències de Catalunya en matèria de protecció animal i de defensa dels valors culturals de la comunitat autònoma.

En el seu vot particular, Asua i Valdés entenen, en primer lloc, que l'article 149.2 de la Constitució “no inclou una competència legislativa” de l'Estat i, per tant, no té “la capacitat de desplaçar” competències autonòmiques exclusives, com són les relatives a espectacles públics i a protecció animal. “Si l'Estat no té competència per legislar d'acord amb l'article 149.1, no pot acudir com a segona opció a l'article 149.2”, sostenen.

PROTECCIÓ DE LA TAUROMÀQUIA

En segon lloc, consideren que el mandat de protegir la tauromàquia, tenint en compte la seva àmplia definició legal, no ofereix fonament suficient “per declarar inconstitucional” una “prohibició precisa” (la de les corrides de toros), emparada per l'exercici de dues competències autonòmiques, com són la protecció animal i la defensa dels valors culturals de Catalunya, ja que la norma autonòmica no impedeix la protecció d'altres manifestacions de la tauromàquia com a “bé cultural”.

Per la seva banda, Juan Antonio Xiol assenyala que les competències autonòmiques en matèria d'espectacles públics i de protecció animal són “les més específiques i directament concernides amb la matèria”. Davant seu, la competència estatal de protecció de la cultura en relació amb la tauromàquia (que la Constitució considera de caràcter complementari) no es pot imposar de manera absoluta a tot el territori nacional.

CONFLICTE

En el seu vot explica que, com que existeix un conflicte entre la cultura de la tauromàquia i la cultura de protecció dels animals, representada per la llei impugnada, el deure estatal de protecció dels toros depèn de la implantació d'aquella en diferents zones del territori nacional (com es reconeix pels tribunals francesos i colombians), en algunes de les quals ha estat des de fa anys fins i tot prohibida, com és el cas de les Canàries, amb una llei que ningú va recórrer, davant la indiferència de l'Estat.

La sentència, sosté aquest magistrat, havia de ponderar el pronunciat declivi experimentat per l'afició a la tauromàquia a Catalunya els últims anys i no oblidar que la Constitució no consagra una única cultura, sinó que protegeix “les cultures” “dels pobles” d'Espanya, segons la interpretació, en aquest cas, emanada del Parlament de Catalunya.

Font i Foto:El Periódico