En el seguiment que efectuo de les sentències de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, m´ha semblat interessant fer una breu referència en aquest article a la dictada el 25 d´abril (rec. 7769 /2016). L´assumpte versa, genèricament parlant, sobre l´acomiadament disciplinari d´un treballador per les causes tipificades en els apartats c i d de l´art. 54 de la Llei de l´Estatut dels treballadors, i de les normes convencionals que es refereixen a aquests supòsits i els concreten més per a l´empresa. Aquest acomiadament és declarat improcedent pel Jutjat del Social núm. 27 de Barcelona, ??en sentència dictada el 12 de setembre de 2016, i interposat recurs de suplicació per la part demandada en instància és desestimat pel TSJ, «confirmant íntegrament la resolució recorreguda».

El litigi versa sobre l´acomiadament d´un treballador de l´empresa Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, ??metge especialista i cap de secció de la unitat d´hemodinàmica de l´Hospital del Mar. En els fets provats de la sentència d´instància, recollits en l´antecedent de fet segon de la sentència del TS, es poden seguir amb deteniment els avatars del cas, des de l´inici de l´expedient sancionador obert per l´empresa al treballador posteriorment acomiadat fins a la resolució del jutge.

L´argumentació jurídica de la recurrent se sustenta, a l´empara de l´art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, en la infracció de la normativa legal (art. 54.1 i 55.4 de la LET) i convencional (annex II, que regula el reglament de faltes i sancions) del primer conveni col·lectiu de l´empresa) per part de la sentència d´instància. Per a la part recurrent la sanció imposada al treballador hauria de ser qualificada com a procedent, ja que «es va deure a les ofenses greus abocades cap a la seva superior, amb expressions injurioses, efectuant-les amb publicitat, en haver difós el contingut de la seva comunicació per correu electrònic als treballadors del Consorci Mar Parc de Salut i als cardiòlegs de fins a sis institucions sanitàries».

La Sala s´esplaia en l´explicació de la doctrina jurisprudencial gradualista en matèria d´acomiadament, per passar a continuació al repàs de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el dret a la llibertat d´expressió reconegut en l´art. 10 del Conveni Europeu de Drets Humans del Consell d´Europa, i després s´atura a la del nostre TS, tot i que aquest últim es remet al seu torn a la consolidada doctrina del TC sobre això.

La Sala reconeix que les expressions utilitzades en el correu «excedeixen de l´àmbit del que és desitjable en el marc del clima laboral», i molt més, afegeixo jo ara, si es llegeix amb deteniment el paràgraf en què s´explica per la Sala que el correu introdueix judicis de valor sobre el cap de servei, «considerant que es va escollir, d´entre els candidats existents, el que tenia pitjor currículum, i no reunia les qualitats necessàries per liderar el servei. A això afegeix que durant aquests mesos li costava molt trobar alguna decisió del nou cap que estigués motivada més per fílies i fòbies personals, i comptes pendents, que per la recerca d´una millor eficiència en l´activitat».

Font i Foto: Diari de Girona