La Seguretat Social va rebutjar la petició i el magistrat sosté que l'home no pot treballar

El malalt havia sigut tractat amb quimioteràpia i se li havia fet un fallit trasplantament de medul·la

Un Jutjat Social de Barcelona ha atorgat la incapacitat permanent absoluta per a qualsevol tipus de feina a un taxista que pateix leucèmia i que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) havia rebutjat. L’afectat, J. N. R., no es podia posar al volant pel seu deteriorament físic i, malgrat això, l’Administració va rebutjar la seva petició. Un magistrat ha esmenat la plana a la Seguretat Social.

J. N. R. complirà 63 anys el mes de juny vinent. Es va veure obligat a abandonar la seva professió, la de taxista, i no per la seva pròpia voluntat, sinó perquè la leucèmia mieloide aguda (LMA) va tenir efectes en el seu cos i va minvar la seva capacitat, no tan sols laboral, sinó també de portar una vida normal. No només ha rebut tractament de quimioteràpia, sinó que se li va arribar a practicar un trasplantament de medul·la òssia d’altri (és a dir, d’un donant) i no va tenir sort, ja que va patir un rebuig.

J. N. R. va interposar el 29 de gener del 2015 una demanda als jutjats de Barcelona contra l’INSS perquè, malgrat la seva malaltia i la impossibilitat de treballar, se li havia denegat la incapacitat laboral absoluta. El cas va anar a parar al Jutjat Social número 3 de Barcelona que ha estimat la demanda dels advocats del centre medicojurídic Tribunal Médico.

La sentència declara provat que el 15 d’octubre del 2014, l’Institut Català d’Avaluació Mèdica va emetre l’informe preceptiu proposant la no qualificació d’incapacitat permanent del taxista i va ressenyar com a lesions el següent: «Leucèmia mieloide aguda en remissió completa, recentment tractament de consolidació». Davant aquest dictamen, es va desestimar la petició.

LES SEQÜELES

Les lesions que es van demostrar en el procés judicial, i que van ser determinants perquè el taxista aconseguís una sentència favorable, van ser no només la leucèmia, sinó que aquesta malaltia s’ha vist agreujada amb infeccions respiratòries, baixada de pes, hèrnies vertebrals i una hipertròfia muscular que fins i tot li impedeix mantenir-se dret, per la qual cosa el fet de conduir un taxi quedava completament descartat. La sentència ho defineix com a «deteriorament general important».

El jutge sosté que la llei general de la seguretat social determina els graus en els quals es divideix la incapacitat permanent. L’absoluta per a totes les feines, concreta la sentència, s’estableix per a les persones que «presenten reduccions anatòmiques i funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitiva, que l’inhabilitin completament per a tota professió i ofici en condicions de rendibilitat empresàries». Per tant, de portar a terme la seva tasca amb «un mínim de professionalitat, amb la necessària continuïtat, subjecció d’horaris, dedicació i rendiment».

El magistrat considera que la situació del taxista està dins d’aquest supòsit, ja que de les lesions que pateix es dedueix «clarament» la impossibilitat de l’home de portar a terme «cap tipus de feina», perquè es «fa molt difícil pensar en la possibilitat que pugui iniciar una relació laboral, a jornada completa, amb un mínim de normalitat i eficàcia».

Font i Foto: elperiodico.cat