Catalunya és a la cua de l'Estat en nombre de jutges i magistrats, i el Consell de l'Advocacia demana "més recursos humans i materials per assolir una justícia moderna i independent"
La justícia és lenta. Molt lenta. Fins al punt que una instrucció penal s’allarga una mitjana de 2.248 dies (6,2 anys), i el temps transcorregut entre que es presenta una demanda civil fins que es notifica la sentència en primera instància, passen 620 dies, és a dir, 20 mesos. I a partir d’aquí, comença el periple judicial si hi ha recurs d’apel·lació. Així ho revela el primer informe sobre l’estat de la justícia catalana elaborat per la Càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Per què s’allarguen tant els processos judicials? Bàsicament, per falta de personal. A Catalunya, si bé el nombre de jutges i magistrats ha crescut en els darrers anys, la plantilla de justícia, amb 11,5 jutges per cada 100.000 habitants, encara està molt per sota de la mitjana de la UE, amb 15 jutges per cada 100.000 habitants. Els jutjats catalans també estan per sota de la mitjana espanyola, que se situa en 12, 6 jutges i magistrats per cada 100.000 habitants. Així, segons l’informe presentat al Palau Macaya, l’any 2015 hi havia destinats a Catalunya un total de 865 jutges i magistrats: 1 jutge degà, 649 dels ordres civil i penal, 49 del contenciós administratiu, 81 del social, 30 jutges d’adscripció territorial i 55 jutges en expectativa de destí adscrits com a reforç. Pel que fa als fiscals, n'hi ha 375, 641 lletrats de l'administració de justícia i 7.274 funcionaris judicials. En termes comparatius amb l’Estat espanyol, Catalunya ocupa el tretzè lloc. Tot aquest personal va tenir sobre la taula el 2015 prop d'1,2 milions d'expedients, i en va resoldre una quantitat molt similar. Ara bé, aquesta xifra de casos resolts és un 4% menys que el 2014.
Una causa penal triga una mitjana de 6,2 anys fins que es conclou la instrucció
Per la seva banda, la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Ester Zapater, ha explicat que "aquest estudi ens aporta dades objectives i contrastades que permetran als responsables polítics dur a terme una millor diagnosi d'on cal intervenir i amb quins recursos per tal de millorar l'eficàcia de l'administració de justícia. Per a la professora Zapater, “un estat democràtic i de dret necessita una administració de justícia organitzada i suficientment dotada per resoldre els problemes reals dels ciutadans sense dilacions i ineficiències, garantint tots els drets dels ciutadans, inclosos els drets lingüístics".
