Argumenten el maltractament als animals i ja s'ha presentat al Parlament
Cap tipus de tauromàquia a Catalunya. Aquesta és l'esperit de la iniciativa legislativa popular (ILP) que ha registrat al Parlament de Catalunya la Coordinadora per l'Abolició dels Correbous (CAC), que, com indica el nom de l'entitat, vol eliminar “definitivament” els correbous. De fet, aquesta iniciativa segueix la petja de la campanya Prou!, que fa uns anys ja va permetre abolir les curses de braus a Catalunya.
La ILP es va registrar dijous passat, i s'hi proposa deixar sense efecte l'article 6.2 del decret legislatiu que exclou els correbous de la prohibició de les curses de toros. Les festes sense mort de l'animal s'han pogut continuar celebrant en aquelles dates i municipis on se'n va acreditar la tradició. En concret, a 36 poblacions catalanes, la majoria a les Terres de l'Ebre. Per la CAC, però, s'ha d'apostar per “unes festes sense tortura, per una tradició no opressiva i una cultura catalana constructiva, pacífica, alegre i solidària”.
La documentació que ha presentat l'entitat és exhaustiva i justifica la petició de la ILP d'abolir els correbous al·legant greus infraccions sobre el mateix reglament específic que els regula i l'exposició d'infants menors de 7 anys “a la tortura pública i el sadisme” allí on es fan, entre d'altres. De fet, afirmen, la regulació de les festes tradicionals amb bous “no tindria sentit” si la llei de rang superior, la llei de protecció dels animals, deixés sense efecte el decret que permet la celebració dels correbous com excepció a la prohibició de les curses de braus a Catalunya. “És hora de posar fi aquesta excepció i incongruència legislativa”, defensen des de la coordinadora. Ara el Parlament ha de valorar l'admissió de la proposició de llei perquè pugui iniciar-se el termini, de 120 dies hàbils (o 180 en cas de pròrroga) per presentar més de 50.000 firmes vàlides. La ILP es va presentar dimarts a Cardona “pel fet de ser el centre neuràlgic de la tauromàquia catalana i vestigi de la més llarga tradició cultural de maltractament a bòvids, datat de l'any 1409”, justifiquen des de la coordinadora.
