Dedicar unes línies en record de qui va ser mestre de mestres, el nostre admirat company i amic Juan Córdoba Roda, no serà mai suficient per rendir el més que merescut homenatge a un jurista tan insigne, que va destacar no només per una prolixa i impecable trajectòria acadèmica i professional, sinó per la seva millor condició humana, així com per una manera d'entendre el Dret que amb un afany serè va intentar transmetre als que van tenir el privilegi de compartir ensenyaments i experiències amb ell.

Juan Córdoba Roda ens va deixar el 21 de novembre a l'edat de 86 anys després d'una vida d'entrega i dedicació a les seves dues grans passions: la família i el Dret Penal. Va estudiar durant dos anys a la Universitat de Munic i un altre any a Itàlia, cosa que va imprimir en ell una visió àmplia del món del Dret i la Justícia. L'any 1963 va començar a treballar a la Universitat d'Oviedo, i abans d'arribar a la Universitat de Barcelona l'any 1971 també va passar per la Universitat de València. Ja a la ciutat comtal, va ocupar la càtedra de dret penal amb el seu mestre Octavio Pérez-Vitoria i va publicar nombrosos manuals i obres de consulta, que avui encara continuen sent referència tant per a professionals com per a acadèmics.

Va ser acadèmic numerari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i membre del consell de redacció de la Revista Jurídica de Catalunya.

Des de l'any 1978 va ser vocal permanent de la Comissió General de Codificació. Amb una gran saviesa va defensar sempre la necessitat de regular únicament quan fos imprescindible, ja que, com deia ell, "abans de promulgar cap llei calia valorar l'abast de les conseqüències en un sentit ampli" i examinar de manera conscienciosa que la norma realment es pogués aplicar amb els efectes pretesos pel legislador i esperats per la ciutadania.

Precisament va ser el caràcter essencialment humà del Dret Penal el que el va empènyer a exercir l'advocacia, aquella noble i bonica professió, i va fundar el seu propi despatx l'any 1980 per brindar des de la prudència, la discreció i la proximitat, l'acompanyament jurídic que tant les víctimes com les persones acusades d'un delicte requerien en un dels moments més anguniosos de les seves vides. Així entenia ell la funció de l'advocat, com un artesà que havia de dispensar al defensat un tracte personal i digne en què el respecte i la comprensió havien de ser sempre presents.

Serà difícil oblidar el nostre company i amic Juan Córdoba i com defensava amb una passió calmada la funció essencialment garantista del nostre dret penal, del qual li agradava destacar a les classes i els col·loquis la presumpció d'innocència i la necessitat d'esmicolar les proves davant la Sala, especialment quan es tractava de defensar-les davant un jurat popular. D'aquest va destacar l'enorme responsabilitat dels nou ciutadans que el constitueixen, que quan participen en la important funció de jutjar donen una mostra d'una actitud a què ell solia referir-se com una veritable "lliçó de solidaritat".

Des del seu gran despatx penalista va defensar tant persones anònimes com persones de gran rellevància social, i en cadascun dels casos Juan Córdoba Roda s'abstreia per dedicar-s'hi de manera única amb l'enteresa i el compromís que defineixen un autèntic mestre. El llegat de qui avui ja només ens pot acompanyar en els records perdurarà per sempre més en els seus fills, alumnes, deixebles i companys.

Descansa en pau.

M. EUGÈNIA GAY ROSELL Degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona