Jutgesses i advocades reclamen més formació i compromís contra les violències masclistes

 L’Advocacia Catalana decideix plantejar cursos de perspectiva de gènere
 

L’encès debat social i jurídic obert arran de la sentència de La Manada –cinc homes condemnats a 9 anys de presó per abús sexual a una noia de 18 anys, ja que un tribunal de l’Audiència de Navarra no va veure-hi intimidació– és canalitzat per alguns operadors jurídics per admetre les seves mancances i intentar trencar la visió masclista de la societat, que ja es recull en un munt de normativa estatal i internacional per fomentar la perspectiva de gènere i d’igualtat però que l’Estat espanyol aplica a comptagotes. Un exemple és el Consell de l’Advocacia Catalana , que, a més d’exigir formació als jutges, oferirà cursos amb perspectiva de gènere als lletrats dels catorze col·legis.

L’ 

Actualment, només els jutges i jutgesses destinats a jutjats especialitzats de violència contra la dona tenen l’obligació de realitzar cursos especialitzats (de 50 hores i 10 dies de pràctiques en un jutjat). El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ho confirma i detalla que en el pla de formació continuat del 2017 es van oferir 200 activitats vers la violència de gènere, amb una oferta de 4.000 places. Pel que fa a activitats vers la igualtat, tràfic de persones i violència de gènere es van fer cinc cursos amb una participació total de 150 professionals, programa que es repeteix aquest any.

La tercera branca formativa del CGPJ és a l’escola judicial, on es formen els futurs jutges, les dues darreres promocions van assistir a una conferència vers la matèria, i l’actual promoció, la 68a, assistirà a un seminari de diversos dies sota el títol Enjudiciament amb perspectiva de gènere, superant prejudicis i estereotips, segons detalla el CGPJ.

Hi ha jutges, però, que a les xarxes socials han expressat el seu rebuig al concepte de perspectiva de gènere perquè l’entenen com “reinterpretar lleis”, i insisteixen que el seu deure és “aplicar-les”, de manera objectiva i sense els seus prejudicis. La jutgessa Helena Gil, sòcia d’AMJE i responsable de l’àrea d’igualtat de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJpD), assegura que jutjar amb perspectiva de gènere és una obligació legal, que recull l’article 9.2 de la Constitució; l’article 4 de la llei d’igualtat; l’article 3.1 del Codi Civil, i també instruments internacionals com ara el Conveni d’Istanbul del 2011, i la resolució Cedaw. Gil hi afegeix: “Hi ha sentències del Tribunal Suprem en les quals s’afirma que «la interpretació de les normes amb perspectiva de gènere exigeix al Poder Judicial raonar amb una lògica diferent de les èpoques passades, que sigui útil per remoure els obstacles que dificulten la igualtat efectiva».”

La penalista Laia Serra assegura que amb l’actual concepció masclista és “viable i alhora paradigmàtic” que en una sentència com ara la de La Manada es parli de jolgorio sexual. Serra hi afegeix: “No només és un problema de coneixements jurídics, sinó de mirada. Cal reinterpretar la funció judicial, els jutges no només administren justícia i resolen casos, sinó que tenen el mandat de protegir drets humans i de les dones.”

Canvi d’interpretació

La Comissió de Violència de Gènere i Igualtat del Consell de l’Advocacia Catalana, creada fa un any i escaig, també exigeix aquest canvi d’interpretació en el conjunt d’operadors jurídics. “La perspectiva de gènere ha d’impregnar tots els àmbits de la justícia, i els advocats també necessitem formació per impulsar modificacions legislatives i una major sensibilitat”, afirma la degana del Col·legi d’Advocats de Reus i presidenta de la comissió d’igualtat, Encarna Orduna. Per això avança que ultimen cursos de perspectiva de gènere per als col·legiats. L’oferta de formació del consell és constant i actual. Per exemple, el Col·legi d’Advocats de Terrassa oferia recentment una xerrada sobre agressions sexuals i submissió química. Paral·lelament, la mobilització de les dones des del massiu 8-M es manté viva i dimecres passat hi va haver una nova cita al carrer, viscuda en més de 40 ciutats com ara Barcelona, aquest cop per exigir que es compleixi el compromís de destinar 200 milions d’euros en el pressupost del 2018 contra la violència masclista.