El ple del Congrés dels Diputats decideix aquest dimarts si admet a tràmit una proposició de Llei remesa pel Parlament de Catalunya amb la qual es vol despenalitzar l'eutanàsia en casos de dolència terminal, quan es preveu que el dolor, tant físic com psíquic, serà permanent.
Seran la secretària quarta de la Mesa del Parlament, Alba Vergés (ERC), i les diputades Assumpta Escarp (PSC) i Marta Ribas (En Comú Podem) els qui actuaran durant el debat com a representants de la Cambra autonòmica i defensaran la proposta catalana davant la Cambra Baixa.
El text, que va ser aprovat el passat mes de juliol, va comptar amb el suport de Junts pel Sí (formada per la coalició que van crear en el seu moment ERC i el PDeCAT), el PSC, SíQueEsPot (ara En Comú Podem) i la CUP. Ciutadans es va abstenir i el PP hi va votar en contra.
El text consta d'un article únic en el qual es proposa modificar l'apartat 4 de l'article 143 del Codi Penal perquè quedin exempts de responsabilitats els qui "de manera indirecta o cooperant ajudin a morir de manera segura, pacífica i sense dolor" una persona que ho demani de manera "expressa, lliure i inequívoca".
A més, s'indica que, el pacient haurà de patir "una malaltia terminal" o una "patologia incurable" que li provoqui un "patiment físic o psíquic greu que es prevegi permanent".
Amb aquesta nova redacció, es modificaria el text actual del Codi Penal en el qual es recull que, qui indueixi al suïcidi d'un altre serà castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys, mentre que aquell que cooperi amb aquesta activitat també serà castigat amb la presó. En aquest cas, amb penes de fins a deu anys, en el cas que s'executi la mort.
El Codi Penal també recull la possibilitat que l'eutanàsia s'apliqui "per la petició expressa, seriosa i inequívoca" del pacient i que aquest pateixi "una malaltia greu que conduiria necessàriament la seva mort, o que produís greus patiments permanents i difícils de suportar". En aquest cas, qui li ajudés a morir seria castigat "amb la pena inferior en un o dos graus" a les assenyalades anteriorment.
DEMANEN ESCOLTAR LA SOCIETAT I ELS EXPERTS
Pel Parlament, una societat democràtica "ha de vetllar perquè els qui són vulnerables o estan afeblits no puguin ser manipulats ni utilitzats per atendre els interessos d'altres persones" i, per aquest motiu veuen necessària una llei "de disposició i sobirania sobre la pròpia vida que garanteixi la lliure autonomia personal i, alhora, la protecció dels col·lectius més vulnerables".
Per això, demanen, a més, que s'escolti l'opinió pública que, segons assenyalen, "va molt per davant respecte les decisions polítiques en aquesta qüestió". Així, la iniciativa destaca que "totes les enquestes" fetes per aquesta matèria "han donat una àmplia i creixent majoria a favor que es permeti l'eutanàsia i el suïcidi assistit".
EL PSOE VA REGISTRAR LA SEVA LLEI LA SETMANA PASSADA
En aquest sentit, esmenta un estudi fet per 'The Economist' en quinze països el juny del 2015, en la qual es donava uns resultats per a Espanya d'un 78% a favor d'aquesta pràctica, mentre que un 7% s'hi mostrava en contra.
Aquest debat arriba gairebé una setmana després que el PSOE hagi presentat la seva pròpia Llei d'Eutanàsia, amb la qual, també, crida a despenalitzar aquesta pràctica. Es tracta del segon text sobre aquesta matèria la tramitació de la qual es debat en aquesta legislatura, perquè el març del 2017 es va portar a votació en el ple del Congrés un text d'Units Podem.
El grup confederal ha acusat els socialistes de moure's per "raons electorals" en registrar aquesta llei, perquè el PSOE va rebutjar dues vegades la iniciativa d'Units Podem. De fet, els socialistes van arribar a presentar un text relatiu a la mort digna el febrer de l'any passat.
Un text semblant al de Ciutadans, sobre cures pal·liatives, sí ha comptat amb el vistiplau de la majoria de la Cambra i, actualment, es troba en fase de ponència al Congrés.
Font i Foto:aldia.cat
