Un condemnat per abusos portava un d'aquests dispositius amb la bateria gastada quan va atacar un nen

L'Audiència de Barcelona considera que l'administració penitenciària no va actuar amb "la diligència deguda"

L’Audiència de Barcelona ha condemnat la Generalitat com a responsable civil subsidiària pels errors i la falta de supervisió de les polseres GPS que s’utilitzen per controlar els condemnats a qui després de la pena de presó se’ls aplica la mesura de llibertat vigilada. El tribunal de la Secció Desena destaca que la Conselleria de Justícia no va actuar «amb la diligència deguda» en la seguretat i eficàcia del dispositiu instal·lat a un pederasta reincident que va tornar a agredir sexualment un nen de 10 anys quan l’aparell s’havia quedat sense bateria. 

Fonts del Govern català han assegurat a aquest diari que recorreran la sentència que imposa vuit anys de presó a Jaime Riera Galán per l’agressió sexual comesa al barri de Sarrià de Barcelona, sense que se li apliqui cap atenuant per la seva disminució intel·lectual. El tribunal ha declarat responsable civil subsidiària la Generalitat, malgrat que la indemnització de 5.350 euros que li correspon a la víctima la desemborsarà, finalment, la companyia d’assegurances amb qui té contractada la pòlissa. Els jutges també prohibeixen a l’imputat acostar-se al menor o a qualsevol lloc on aquest es pugui trobar durant vuit anys després de complir condemna de presó. Durant el mateix temps li apliquen també la llibertat vigilada.

La sentència subratlla que a l’administració penitenciària catalana li constava «la perillositat» de Riera, que durant la seva vida ha ingressat a la presó en 13 ocasions per nou penes relacionades amb delictes sexuals i que ha renunciat a seguir un tractament terapèutic a la presó. Sense anar més lluny, el juny del 2014 se li va imposar a Riera una pena de presó i la llibertat vigilada de 10 anys, una mesura que complia quan va cometre la següent agressió. El tribunal que llavors el va jutjar va ordenar que se li instal·lés una polsera GPS quan sortís de la presó. I així es va fer, i va encomanar el control d’aquesta mesura al Servei de Medi Obert de la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat.

Testimoni clau 

El tribunal recull en la seva resolució que una funcionària de la Generalitat que es dedica a la col·locació d’aquests dispositius va reconèixer en el judici que es va informar el mateix acusat que era ell qui havia de tenir la bateria sempre carregada. La mateixa testimoni va admetre que ignorava qui portava el control del seguiment de la seva localització. Ella es limitava a remetre cada setmana a l’administració penitenciària les dades que constaven a l’ordinador, sense valorar-les.

A partir d’aquests arguments, els magistrats sostenen que el Servei de Mesures Alternatives i el Servei de Medi Obert, tots dos pertanyents a la Conselleria de Justícia, no van actuar amb diligència a l’hora de posar en marxa de «forma efectiva i eficaç» les mesures de control acordades per al seguiment i la localització de Riera durant els dies que portava la polsera GPS.

Segons el tribunal, «no és gens racional» que s’encarregui al mateix  penat la funció de tenir la bateria sempre carregada, però «encara té  menys lògica i racionalitat» no preveure que si aquest ho incompleix, l’organisme encarregat de supervisar aquesta mesura no adopti aquest mateix dia els mecanismes necessaris per poder establir la connexió. En el cas de Riera, consta un període de més de 15 dies abans dels fets en què l’aparell no tenia cap cobertura, perquè no emetia senyals de localització. La resolució insisteix que cap persona encarregada de visualitzar l’ordinador on estava connectat l’aparell va intervenir en l’assumpte per «resoldre l’absència de control».

Per tant, segons el parer dels magistrats, es va produir un «trencament dels deures legals i reglamentaris» assignats a l’administració penitenciària catalana, que, incideixen, tenen la competència per al control del compliment de la llibertat vigilada imposada a Riera.

La sentència considera provat que el dia 7 de febrer del 2016, cap a  les 11.30 hores, aquest home, de 48 anys, va abordar el menor A. C. i va entaular una conversa amb ell. Riera el va seguir fins al domicili del seu pare. A l’entrar el nen a l’immoble i abans que pogués tancar la porta, l’acusat es va colar dins de la finca amb l’excusa que anava a visitar un amic, i va pujar les escales darrere seu.

Al cap d’uns segons, l’imputat va subjectar el menor pels braços, li va aixecar la samarreta, li va esgarrapar la panxa i li va ficar una mà per l’interior de la seva roba interior fins a tocar-li el penis. Amb l’altra mà li va tapar la boca i el va comminar a no dir res a ningú. El nen es va poder escapar i es va refugiar a casa seva. La víctima va patir diverses lesions al cos per la força del seu atacant. Per aquest motiu el tribunal li concedeix per aquest concepte una indemnització de 350 euros i 5.000 euros més pels danys morals. 

55 presos tenen un sistema de control telemàtic a Catalunya

El desembre de l’any passat, el nombre de presos que tenien instal·lat un control telemàtic a Catalunya pujava a 55, mentre que al gener hi havia 79 interns que tenien aquest mecanisme. La majoria estan en règim de semillibertat i utilitzen un aparell de radiofreqüència. Per al control de la mesura de llibertat vigilada s’han col·locat molt pocs dispositius. En aquests casos, les polseres es complementen amb una petaca amb un GPS per saber en tot moment on és la persona i poder controlar els seus moviments. Aquest dispositiu, segons els tècnics que hi treballen, té limitacions i no sempre és operatiu. «Et pot dir on és el reu, però no si s’acosta, per exemple, a un centre escolar en el supòsit d’un abusador de menors», al·leguen.