PSOE, Podem i els nacionalistes i independentistes tomben les esmenes a la totalitat de PP i Cs

El Congrés de Diputats ha avalat aquest dijous tirar endavant cap a la derogació la presó permanent revisable, en una sessió plenària a la qual han assistit familiars de diverses víctimes d'assassinats com els de Diana Quer o Marta del Castillo, convidats pel PP i Cs. PSOE, Podem i els nacionalistes i independentistes han tombat les esmenes a la totalitat dels dos partits més a la dreta de l'arc parlamentari a la proposta de derogació d'aquesta pena que havia presentat el PNB. És a dir, el Congrés ha rebutjat aturar el tràmit parlamentari cap a la derogació, però encara queda un llarg camí fins que sigui efectiva, perquè la proposició entra en el període d'esmenes parcials i el debat en comissió, fins a la seva aprovació final, que es pot allargar diversos mesos, especialment si el PP fa valer la majoria absoluta al Senat per allargar els terminis.

Ciutadans i el PP havien bloquejat gràcies a la seva majoria a la mesa dels Congrés de Diputats l'intent de derogació de la pena del PNB, i la van reactivar poc després que es trobés el cadàver de Quer, que havia estat amagat pel seu presumpte assassí. Aleshores els populars van aprofitar per introduir esmenes a la normativa del PNB que no només mantenien la presó permanent revisable, sinó que introduïen nous supòsits en els quals era aplicable. Ciutadans, per la seva banda, ha protagonitzat un canvi radical d'opinió en els últims mesos i que ha sigut recordat per tots els partits que s'oposen a la pena: d'oposar-s'hi frontalment a demanar-ne fins i tot l'enduriment, en el context de la lluita pel votant de dreta que protagonitza amb el PP. 

El PP ha aprofitat la presència dels familiars de les víctimes per demanar a Podem i el PSOE que els "mirin als ulls" abans de decidir la seva postura, en un exemple més de l'ús que els populars han volgut fer dels casos d'assassinat mediàtics dels últims anys amb finalitats polítiques. Per la seva banda, el diputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta ha reclamat que no es "derogui en calent" la presó permanent revisable. 

El diputat d'Units Podem Eduardo Santos ha acusat els proposants de les esmenes a la totalitat d'estar actuant dirigits per una "demagògia populista d'extrema dreta" i ha recordat a Ciutadans que "qualsevol pena excessiva és tirànica". 

Per part del PSOE, Juan Carlos Campo Moreno ha dit: "No hauríem d'haver tingut mai aquest debat sobre el trencament que produeix l'assassinat d'un nen", i ha acusat Ciutadans d'un exercici de "transformisme obscè", pel seu canvi d'opinió.

Al grup mixt, els vots s'han dividit, amb el PDECat i EH Bildu votant en contra de les esmenes a la totalitat mentre que UPN, els socis navarresos del PP, i Coalició Canària hi votaven a favor. La diputada del PDECat Lourdes Ciuró ha argumentat: "Com a legisladors hem d'abstreure'ns de les pulsions més primàries", per justificar el vot contrari. "No és la pena el que protegeix la societat", ha continuat la diputada demòcrata, que ha demanat una millora de les polítiques de reinserció. 

ERC també s'ha mostrat contrària a la presó permanent revisable. La diputada republicana Ester Capella ha acusat el PP de "populisme punitiu" i d'estar instal·lat en la "revenja" per sobre de valors humanitaris com la "compassió" i de valors democràtics. A més, ha recordat que la Constitució estableix la prohibició d'infligir penes "degradants" i encamina les privacions de llibertat a la "reinserció i resocialització". Segons Capella, la presó permanent revisable "no permet que qui compleix la pena pugui veure un horitzó de llibertat". A més, ha negat que la mesura inclosa pel PP al Codi Penal no és homologable a les d'altres països europeus, com Suècia o Alemanya, tal com defensen els populars, perquè en aquests països es revisen entre els 10 i els 18 anys de manera obligatòria. 

El diputat del PNB proposant de la derogació, Mikel Legarda, ha considerat que la presó permanent revisable "trenca el consens constitucional que va optar per una pena garantista" i ha considerat que no hi ha arguments de seguretat ciutadana que la justifiquin. 

Font i Foto: ara.cat