En data 14.2.2019 s’ha publicat la Sentència 4/2019, de 17 de gener, del Ple del Tribunal Constitucional (TC) en què es desestima el recurs d'inconstitucionalitat núm. 2255-2016, interposat pel President del Govern contra els articles 1, 4, 9.1, 11 i 12 de la Llei del Parlament de Catalunya 14/2015, de 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits.

El TC considera que l’impost sobre els habitatges buits no vulnera la prohibició de doble imposició de l’article 6.3 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), atès que presenta diferències substancials amb l’impost sobre béns immobles (el TC remarca que no es tracta de tributs “coincidents”) i descarta l’extralimitació competencial per part del Parlament de Catalunya. Els preceptes impugnats es van trobar suspesos únicament entre el 5.5.2016 i el 28.9.2016 i les modificacions introduïdes per la Llei 5/2017, del 28 de març, no alteren la conclusió a què ha arribat el TC, que en confirma la vigència i legalitat.

L’impost sobre els habitatges buits grava l’incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges pel fet de romandre desocupats de manera permanent. És aplicable en l’àmbit territorial de Catalunya i únicament afecta les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys.

Aquest impost té caràcter finalista. Els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions protegides pels plans d’habitatge, sens perjudici del que estableix la disposició addicional primera quant a la possible compensació a favor dels ajuntaments, i es prioritza que els recursos es destinin als municipis on s’han obtingut aquests ingressos.

La propera presentació i ingrés de l'autoliquidació de l’impost sobre els habitatges buits, corresponent al 2018, s'ha d'efectuar per via telemàtica entre els dies 1 i 20 de març de 2019 mitjançant el model 510.

Font: gencat.cat