Migrants tutelats surten dels centres de menors sense permís laboral i amb prou feines ajuts socials al complir la majoria d'edat

La Generalitat i el tercer sector demanen canvis a la llei d'estrangeria per garantir la inserció d'aquests joves

Només a Catalunya, aquest any 1.100 menors immigrants tutelats per la Generalitat compliran els 18 anys. Són les previsions que maneja la Conselleria d’Afers Socials a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Unes dades provisionals que segurament augmentaran amb les arribades que es produeixin al llarg del 2019. A aquestes xifres se’ls han de sumar els 700 nois que van assolir la majoria d’edat l’any passat i els centenars que faran el mateix a la resta d’Espanya. Cap tindrà accés a una feina legal i una gran majoria tampoc optarà a ajuts socials. Venen a treballar, però no poden. La seva inserció penja d’un fil. Corren el risc d’acabar dormint al carrer.

Segons la llei d’estrangeria, només poden treballar legalment a Espanya els adults que aconsegueixen un contracte d’un any sencer a jornada completa. "Si no ho aconsegueixen els universitaris, ¿com ho faran ells? Els estem obligant a viure en la misèria o a delinquir", afirma Lluís Vila, vicepresident del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya. La Generalitat demana al Govern central un canvi en la llei estatal: "Catalunya és terra de destinació i la legislació no pot ser un obstacle per a la seva inserció", afirmen fonts de l’Executiu català. "Se’ns dona molt poc temps, poc més d’un any, per aconseguir que els nois passin de ser nouvinguts a tenir una plena autonomia", apunta Ferran Rodríguez, patró de la fundació Eveho, especialitzada en l’emancipació social de joves tutelats.

Formació en dubte

Mentre els catalans de 16 anys ja poden treballar, els immigrants tutelats no poden fer ni una formació homologada. Són fills del Govern i sense papers alhora. Per inscriure’s necessiten un permís de residència, que l’Oficina d’Estrangeria admet que sol tardar fins a 10 mesos. El motiu és que "s’ha de demostrar que és impossible retornar els nois al seu país". I si els joves no tenen passaport, el cas s’allarga perquè entra en joc el consolat del Marroc.

Són fills del Govern i sense papers alhora

Als menors sense papers sí que se’ls permet treballar si tenen alguna oferta laboral, tot i que sigui precària. "Les empreses no poden esperar que es resolgui el tràmit", explica Rodríguez. "Només hem aconseguit contractes quan les empreses hi estan molt implicades i esperen. No hi ha gaires casos". A més, aquest permís "s’extingeix quan fan els 18 anys", critiquen fonts del Govern. "L’única alternativa són els cursos del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)", explica Míriam Mascato, directora d’un pis d’inserció social. Molts nois es passen el dia fent cursos de català i castellà, de vegades impartits per voluntaris.

La màxima exclusió

D’una banda, hi ha nois que fan els 18 i abandonen els centres en la irregularitat total. I sense documentació no hi ha rendes socials. Per evitar aquest efecte, la Generalitat està facilitant pròrrogues d’estada als centres tutelats que ho demanen fins que arriben els papers. "¿Fins quan ens ho deixaran fer?", es pregunten algunes entitats socials, que temen que l’Administració no sigui tan cautelosa quan hi hagi una nova onada de menors a l’estiu.

Sense papers, no poden rebre ingressos

En alguns casos al retard d’Estrangeria per donar els papers se li ha de sumar el del mateix centre de menors a l’inciar el procediment, o el nul seguiment que tenen els nois que compleixen penes judicials. "Els treballadors no estan formats sobre com funciona el tràmit", explica l’advocat Albert Parés, que acusa la Generalitat d’"incompetència" després de visitar centres de menors i atorgar formació jurídica pel seu compte. 

Sense ajuts socials

Tampoc tenen gaire alternativa els joves que surten del sistema amb permís de residència. Legalment, la Generalitat els ha de pagar 660 euros mensuals durant tres anys com joves extutelats que són. No obstant, si han estat menys de tres anys tutelats, aquesta paga culmina als sis mesos. Com la majoria de menors estrangers que arriben sols ho fan amb 16 o 17 anys, en mig any el carrer és la seva única alternativa. "Es queden sense res fins als 23. No poden accedir ni a la renda garantida de ciutadania. Cal canviar aquesta situació urgentment", demana Anna Villa, responsable de la Federació Estatal de Pisos Assistits a Catalunya. A més, el temps els va a la contra. Al cap d’un any hauran de renovar el permís de residència i corren el risc de tornar a la casella de sortida i quedar-se en situació irregular.

"Es queden sense ajuts fins als 23 anys. Cal canviar aquesta situació"

A més, accedir a un pis d’emancipació és una loteria: el Govern disposa de poc més de 500 places per atendre els més de 2.000 nois extutelats de tot Catalunya, també els nascuts aquí. Algunes entitats intenten llogar pisos pel seu compte per evitar el desastre, conscients que perdran diners. "Si estan dormint al carrer, és impossible que s’impliquin en projectes o vagin a cursos", lamenta Villa.

Municipis "superats"

Al final els ajuntaments són els que han d’afrontar el drama. Ciutats com Barcelona, Girona, Manresa o Santa Coloma de Gramenet han vist augmentar el nombre de joves magribins extutelats que dormen al carrer, als albergs municipals o en pisos ocupats. D’altres, com Vilafranca del Penedès, s’estan començant a preparar per donar acollida.

No obstant, hi ha casos en què les administracions es queden al marge d’això, ja que molts nois acaben acudint a mesquites a demanar ajuda. Fonts de la comunitat islàmica insisteixen que, a diferència del que passa al Marroc, aquí els temples de culte no permeten la pernocta i només els poden donar menjar.

"La demanda de persones sense llar ha crescut i no podem augmentar la partida pressupostària", explica Carme Santolària, regidora de Serveis Socials a Manresa. En aquesta ciutat s’ofereixen cursos i suport jurídic per tramitar els papers a 50 nois magribins. La majoria ocupen pisos després de sortir dels centres del voltant de la capital del Bages. A Girona, amb l’alberg municipal ple, uns 20 nois reben un recolzament similar, tot i que el consistori calcula que almenys uns 200 malviuen ocupant vivendes entre Girona i Salt. "Ells volen treballar, el problema és que no poden, i tramitar els papers quan són més grans és més complicat", diu la regidora Eva Palau.

Font i fotos: el Periodico